9 de juliol del 2009

FONTBLANCA ó PIC DE SIGUER DE RIALB (2.903 m.)


  • CIM: Fontblanca ó Pic de Siguer de Rialb (2.903 m.)
    COMARCA: Vall d'Ordino (Andorra)
    HORARI: 4h. (2h 30 min + 1h 30 min.)
    DESNIVELL: 1.035 m.
    DIFICULTAT: mitjana, pel desnivell (atla muntanya)

  • NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

    RESUM
    El Fontblanca, també anomenat Pic de Siguer de Rialb, és un esvelt cim que es troba a la llarga carena pirinenca fronterera entre Andorra, a l’alçada de la vall d’Ordino, i Occitània a l’alçada de la vall de Nyioure (prop de Vicdessos). Aquest cim és accessible per diverses rutes, si bé per la banda de ponent pot presentar sèries dificultats Nosaltres farem un itinerari que puja per la banda Nord-oest, per la vall de la Coma del Mig, sent aquesta ruta i una altre paral·lela per la Coma de Varilles, les d’accés més ràpid i amb menys desnivell.
    L’excursió és força senzilla i còmoda, si bé hi ha algun tram de dura pujada. Sempre tenim camí marcat i amb pintures i fites que ens orienten. També és força interessant la vegetació de la zona, la morfologia glacial i les vistes des del cim,
    ACCES PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir fins Andorra i pujar cap als Pobles de La Massana, Ordino i El Serrat, seguint la carretera que porta a l’estació d’esquí de Ordino Arcalís. Un cop superat aquest darrer poble i 1 qm. més endavant, deixarem una carretera que surt de la nostre dreta i marxa cap a Sorteny. A partir d’aquest punt hem de fer uns 3 qm. més fins que la carretera creua el pont de Castellar, sobre el riu Tristaina.
    Just abans de creuar el pont on la carretera s’enfila fent revolts cap a l’estació d’esquí, a ma dreta tenim una carretera/pista que agafarem per recórrer uns 100 metres i deixar l’automòbil aparcat en un indret on hi ha enlairades dues cabanes. Lloc ampli per aparcar. Un rètol indicador de l’excursió al Fontblanca assenyala el començament del camí.


  • RECORREGUT
    El recorregut enfila per dins de la vall del riu de Comis Vell. Tot seguit, travessem un afluent que baixa per la nostre esquerra. És el riu Esbalçat que baixa del llac del mateix nom. Després arribem a un pla on el riu es divideix en dos, el de la dreta (est), anomenat Coma de Varilles, se’n va a la Portella de Rialb i el de l’esquerra (N.) el seguim cap a la Coma del Mig. En arribar a aquesta Coma, decantarem a la dreta (E.) per enfilar-nos a un llom que du directament al cim (N.).
    Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:



  • 0 minuts: Aparcament de les Cabanes de Castellar. (1870 m). Pal indicador de la ruta. Sortim en direcció NE. per un marcat camí, enmig d’un prats i apropant-nos a un bosc de pi negre i al riu de Comis Vell. Forta pujada pel marge dret del riu (aquest resta a la nostre dreta) i pel mig del bosc.
    15 minuts: Palanca sobre el riu Esbalçat. (1980 m). Tres troncs ens permeten travessar aquest riu que baixa de la nostre esquerra fent un saltant d’aigua i enllaça amb el Comis Vell en aquest indret. Seguim la forta pujada amb el riu a la dreta i per entre bosc, fins que aquest mica en mica es va esclarissant, la vall s’obra i el pendent minva. Entrem en un pla, un pel inclinat i farcit de nerets.
    25 minuts: Cruïlla (2045 m). En un clap d’herba enmig dels nerets, el camí decanta a la dreta per anar a cercar la llera del riu i endinsar-se direcció est, cap a la Portella de Rialb. En aquest indret, deixem al camí i ens desviem cap a l’esquerra, diagonalment, seguint un camí molt desdibuixat, per tal d’anar a buscar l’altre extrem de la amplia vall (nostre esquerra), just sota d’unes pales d’herba coronades per unes altes penyes que reben el nom de Castellar. En arribar-hi trobarem camí més fressat i marques rodones grogues que ens acompanyaran fins el cim. Pugem arran i paral·lels a les pales, sense enfilant-s’hi fins arribar a un llarg llom d’herba que ens travessa i marxa cap al riu que hem deixat.
    35 minuts: Llom. (2095 m.) Poc abans d’arribar-hi, el camí fressat comença a enfilar-se per les pales de la nostre esquerra primer per tartera i blocs i després per herba. Aquest camí guanya alçada ràpidament i passa a tocar de les penyes, entra en la petita vall del riu de la Coma del Mig (aquest resta a la nostre dreta), segueix la forta pujada i surt d’aquesta valleta, lateralment pel cantó esquerra.
    55 minuts: Replà. (2260 m.) Al sortir d’aquesta valleta, arribem al replà. El camí mig desdibuixat per l’herba, travessa el riu i s’endinsa cap el fons de la vall seguint el seu marge esquerra. Després d’uns prats, superem uns blocs en lleugera pujada i entrem a la Coma del Mig. Tal com hi entrem, a la nostre dreta tenim el cim. Girem, doncs a la dreta (est) i pugem una petita pala d’herba que condueix a un altre replà. Just entrar en aquest replà, hem d’estar a la guaita de girar altre cop la dreta, acostant-nos al seu marge (SE.), doncs convé trobar un camí fressat (hi ha sagetes amb pintura groga) que s’enfila fort, fent un petit revolt, cap a la carena. Abans d’arribar-hi, el camí i les marques grogues se’n van de flanc per enllaçar amb aquesta carena un pel més amunt, a tocar d’unes penyes.
    1 hora i 50 minuts: Carena. (2630 m.) Sense arribar-hi i a l’alçada d’unes penyes, trobem una pedra a l’esquerra del camí que serveix de referència. Seguim direcció NE., sota carena fins un coll. Aquí s’enllaça amb el camí que puja de la Portella de Rialb.
    2 hores i 05 minuts: Coll. (2720 m.) Ampli i herbat. Seguim, ara si pel ampli llom, en forta pujada, a trossos amb tartera i a trossos superant algun bloc. Mica en mica la carena s’estreny i la seguim per la banda de ponent fins un petit coll a tres minuts del cim.
    2 hores i 30 minuts: Pic de Fontalba o Siguer de Rialb (2903 m.) No gaire ampla, amb una gran fita de pedres. Bones vistes en totes direccions, especialment dels vessants Occitans.
    La baixada podem fer-la desfent el camí d’anada.

  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓL’època més recomanable és a partir del mes de juny fins a la tardor. La resta de mesos la neu és abundosa i per tant només és accessible amb esquís o grampons i piolet. L’excursió, per cert, és molt recomanable amb esquís.

         PUNTS D’INTERÉS
         Les vistes des del cim son molt bones. A ponent podem veure serralades com les     Bessiers, Pica d’Estats i les de les valls d’Ordino, amb l’estació d’esquí del mateix nom. Cap el nord les clotades i muntanyes de Nyioure, Lassiers i Estany Blue amb els seus llacs
A llevant tenim totes les serralades orientals andorranes i les occidentals Ceretanes, mentre que al sud podem gaudir de lla vall d’Ordino, les de Valira i fins i tot en dies clars podem arribar a distingir serralades com les del Boumort.



CLIMA I VEGETACIÓEl clima és alpí. La neu acumula gruixos importants i hi ha molts anys que aguanta des del mes de Novembre fins a primers de juliol. A l’estiu s’hi poden desenvolupar tempestes i tronades. Aquest indret acumula neu i està sotmès a l’influencia dels aires atlàntics. Terreny de canvis sobtats de temps.
La vegetació es limita a bosc de pi negre i nerets en las parts baixes i herba de prat a les mitjanes i altes.

EQUIPAMENT
La excursió no presenta cap dificultat, encara que no és pas recomanable fer-la amb bambes. És bo dur motxilla, roba d’abric i roba que aturi el vent, gorra o barret, crema solar i ulleres, tot l’any. A l’hivern, a més, convé abrigar-se fort i dur material alpí. És força aconsellable dur aigua.
Barcelona a 20 de juliol de 200




    DIRECTORI DE SERVEIS




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada