PIC DELS SETHOMES (2.661 m.)

• CIM: Pic dels Sethomes (2.661 m.)
  HORARI: 4 h. (2h 15min. + 1h 45 min.)
  COMARCA: Vallespir
  DESNIVELL: 950 m.
  DIFICULTAD: fàcil (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
  RESUM
  Cim de caire granític i de vegetació alpina, que es troba situat en la llarga carena que sortint del pic de Roca Colom (continuació de la serralada que envolta el cercle d'Ull de Ter) es despenja cap el mateix Canigó, passant per la serra d'Esquerdes de Rojà, Pla Guillem, el Sethomes, la Pica de Rojà i el Pic dels Tretzevents. Aquesta llarga carena separa les conques dels rius Tec al sud i el Tet al nord, tots dos tributaris de la Mediterrània a la alçada dels pobles de Sant Cebrià i Canet de Roselló.
  Aquesta excursió, un pel feixuga per la pujada sostinguda que té per entre matolls, és molt senzilla. Permet gaudir de bones vistes, sobretot de la cara sud de la Pica del Canigó, i visitar un indret molt acollidor, agradable i solitari, pels voltants de les Reserves Naturals de Pi i de Prats de Molló, entre les comarques del Vallespir i del Conflent.
  
  ACCES PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Prats de Molló. Ho podem fer des de Ripoll o Olot per Sant Pau, Camprodon, Molló i saltant el Coll d'Ares o bé des de Girona, El Voló (Le Boulou), Ceret, Arles i Prats. En arribar a la vila de Prats de Molló baixant del coll d'Ares i sense entrar en el poble, hi ha una rotonda, on ens hem de desviar cap a La Presta. Seguim aquesta carretera i hem d'estar a la guaita perquè a 3,5 quilòmetres, a ma dreta, hi ha una desviació amb un petit rètol que diu a Sant Sauveur i Àrea de Parcigoule.
  Fem 1 quilòmetre d’aquesta carretera asfaltada i entrem en una pista forestal en bastant bon estat i que suaument s'enfila fins al coll de Regina. Als 4 quilòmetres deixarem una pista a ma dreta que porta a Can Pitot, als 5,5 quilòmetres un altre a l’esquerra que porta a Can Cabus, als 9 una tanca pel bestiar i als 9,5 un pas pel bestiar. Als 12 quilòmetres aproximadament, arribarem al coll (1.762 m) i en 300 metres al Refugi dels Estables. Aquest refugi és molt acollidor i endreçat, amb taula, banca, estufa, 6 lliteres i a l'exterior, lloc per menjar amb una gran taula i seients. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  L’excursió té un recorregut que s’endinsa un tros per la vall del riu Parcigola en direcció NO. Tot seguit va a cercar un llom que es despenja en direcció sud des del mateix cim del Sethomes. Hem de pujar per aquest llom sense cap dificultat en direcció Nord.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Aparcament dels Estables (1.750 m) Sortim direcció NO., cap el fons de la vall, deixant el Refugi a la nostre dreta. Seguim algun corriol fet pel bestiar i també seguim un petit rierol per tal d'arribar a un pla amb mulleres. Deixem un pluviòmetre una mica apartat a la nostre esquerra i superem un petit llom transversal on, al seu damunt, i després de fer algun pujant i baixant (-20 m.), ens porta a un nou pla, més ample i des d'on veurem un Refugi de color groc damunt d'un turó i envoltat de pendents farcits de gòdua. Anem cap el Refugi, però ho farem voltant-lo per darrera, doncs el pas és més fàcil.
  35 minuts: Refugi (1.940 m) Pertany al cos de bombers i rescats. Està tancat. El deixem enrera per seguir la nostre direcció NO. per prats, decantant una mica cap a la nostre dreta sense perdre alçada i per tal d'anar a buscar una creu de ferro d'un metre d'alçària.
  40 minuts: Creu de Ferro. (1.950 m) Des d'aquí veiem a l'oest (nostre esquerra) tota la serralada de Sant Salvadó que prové del coll de la Regina, tot seguit i ja al NO. el marcat coll de Bocacerç des d'on surt una llarga carena que porta ja al nord al cim del Sethomes. Ara hem de modificar doncs la nostre direcció cap al nord (nostre dreta) per tal de pujar el llarg llom que arriba al cim. Deixem el terreny planer i comencem una pujada força dura degut a la gran quantitat de matolls de gòdua i ginebró que ens van barrant el pas. Anem pujant cap a dos pins que es troben gaire bé al mateix llom, sota una penya, deixant unes tarteres a la nostre esquerra.
  1 hora: Dos pins sota una penya. (2.140 m) Des d'aquest indret es veu tot el llom fins gaire bé el mateix cim. Seguim pujant, fort i durament per entre la vegetació, ara si, amb rastres de camí. Un pel més amunt travessant alguna petita tartera que alleugera la feixuga pujada per entre els esmentats matolls. Aquesta pujada ja no té cap més història. Deixem algun altre pi aïllat enrera, mica en mica veiem, a la nostre esquerra, com el coll de Baciverç va quedant en sota, i ja gaire bé a la carena, veiem com la vegetació minva i també veiem, un pel a l'esquerra, una gran fita de pedres que assenyala el cim. Per entre pedra, bruguerola i herba de prat ens hi acostem.
  2 hores i 15 minuts: Cim del Sethomes. (2.661 m) Ampla, allargassat al mig d'una carena, amb una fita de 2 metres d'alçada i un cercle de rocs força alt que protegeix del vent. Impressionant vista de la cara sud de la Pica del Canigó.
  Baixada desfent el camí d’anada o bé seguint el llom SO. cap el pla Guillem i en arribar al primer coll de relleu, el de Bocacerç, baixar cap a la nostre esquerra per dins del torrent de Percigola (hi ha un camí al marge dret del riu), fins la pista forestal a 100 m del refugi.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que al hivern, malgrat que es cara sud, hi trobarem força neu. Cim molt adient per pujar amb raquetes i amb esquís, si bé fent-ho pel coll de Bocaçerç i no pas per aquesta ruta. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. L'indret sol ser molt ventós, sobretot a les parts altes.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Aquest itinerari es troba prop de dos reserves naturals i és molt solitari, poc conegut. Des del cim si fem una mirada començant per llevant i passant pel nord fins a completar la volta podem distingir entre altres, la Pica de Rojà, el Pic dels Tretzevents, La Pica del Canigo, la serra de Madrés, el Carlit i en definitiva tots els cims de relleu de la Cerdanya, Capcir i Conflent. Seguint la volta, ja més a ponent, les muntanyes de Vall Ter i cap el sud la vall de Parcigola, la part més alta de la vall del Tec i les serralades transversals i cims de La Garrotxa.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és alpina amb influencia mediterrània. Apart de la vegetació descrita a les parts baixes i mitges del recorregut a primavera abunda la Tora Blava i la Genciana Groga. A les carenes, degut als vents, la vegetació és molt minsa.
  El clima en aquests indrets també és alpí amb forta influència de la mediterrània. Les glaçades sovintegen i la neu s'hi està fins ben entrada la primavera. A l’estiu la calor pot ser angoixant, malgrat que en dies de pluja, boira, vent o humitat el fred és pot fer sentir a les carenes. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, malgrat que no hi ha gaire camí, es pot fer amb calçat tou, llevat amb neu. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua en abundància.
  Barcelona a 7 d’octubre de 2004
  
  DIRECTORI DE SERVEISGovern d'Andorra
  
  TRANSPORT PUBLIC



• Autobús: Govern d'Andorra